Miquel Martí i Pol

Aquests versos els dic

Aquests versos els dic per mi tot sol,
ara que estimo tant la solitud
i estic malalt i sovint m’entendreixo
fins a plorar,
ara que escriure em cansa
i els amics vénen a portar-me llibres
i em parlen de la gent que he conegut.


Aquests versos els dic per mi tot sol,
en veu baixa, a la nit, perquè estimo el silenci,
quan els de casa dormen
i jo, oblidat, imagino follies
i no hi ha res que no em sigui possible.


Tot el que ara voldria és imprecís i bell:
vent i camins i les mans plenes d’aigua
i un cos puixant com una bèstia jove.


Demà, quan m’alci, res no haurà mudat,
la gent s’aturarà per saludar-me
i farà sol a la tarda quan surti
a passejar, potser amb alguna noia.


Però aquells que m’estimen ploraran d’enyorança.

 

Comentari poema

 

Aquest segon poema que he escollit, m’ha transmès el pas dels anys.

Sobretot els records de les persones. Per exemple quant el poeta diu:  les mans plenes d’aigua , es refereix que quant tu hi ets molta estona amb aigua s’arruguen  les mans però ell les té  arrugades del pas dels anys. També diu que ja no te ganes d’escriure , com dient que ja està prou cansat de tot el que fa.

A l´ultima frase el poeta te molta raó. Quant una persona es mor només ploren els que t`estimen i et tenen après, aleshores és quant tu saps que una persona t’ha estimat de veritat i quant una altra ha anat amb tu per interès..

La veritat és que m’ha agradat fer aquest treball sobre Miquel Martí i Pol , perquè no havia llegit molt d’aquest poeta ,  hi veig que les seves obres són plenes de poemes que expliquen molt sobre la nostra vida.