Joan Vinyoli

           TARDA FOSCA

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Comentari poema

Aquest poema descriu la melancolia de una tarda fosca i freda. El poeta demana ajuda per il·luminar aquesta tarda tan fosca, sembla que sigui una comparació amb la vida solitària.
Aquest poema m'ha agradat perquè el poeta amb les paraules evoca molt bé els sentiments de solitud que pot tenir un ésser humà.