Pere Quart

Nadal sense tu

Nadal sense tu.
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l'estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L'enyorança
només, tota sola, com una mentida
d'amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!

Soledat hostil!
Soledat, dolça amiga d'antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me: “Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l'angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa
componies en mi ton estil”.

Adéu soledat!
Sigues l'ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l'endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l'empeny a l'esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l'hivern o a l'estiu
–com la meva– i amb lluna!

Comentari poema:

 

He elegit aquest poema perquè al llegir-lo se m'han contraposat dos sentiments un de felicitat i un altre de tristesa. Felicitat perquè estem a Nadal i al llegir-lo recordes aquesta estació tan especial i que ets al costat de les persones més importants per a tu.

Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.

Aquests vers m’ha donat tristor , ja que en Nadal fins un pobre és capaç d’endeutar-se per tal de seguir la tradició de nadal.