Fernando Pessoa

CUANDO ELLA PASA

Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa... pasa... pasa de largo...

Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:-
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.

Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora... que no pasa de largo...

Comentari

He triat aquest poema perquè m’ha agradat el tema del que parla, l’amor. Ja que, el poeta no es dirigeix a una persona que comparteix aquest amor al costat d’ell , sinó, a un amor que no ho podrà aconseguir mai, un amor platònic. En aquest poema Fernando Pessoa ens descriu quan i com veu al seu amor, ens diu que passa per la seva finestra i que el la hi queda mirant. M’ha agradat també la frase que diu ‘’ sobre mi, l’aflicció ha llançat el seu vel’’, amb aquesta frase el poeta ens diu que li ha robat el cor i ho fa en forma com de metàfora. En les ultimes línies del poema podem observar com el poeta diu que aquesta assegut al costat de la venda i que aquesta noia no passa però que l’és imagina que passa i que no es va d’aquest lloc, perquè és el que al poeta li agradaria que passés cada dia, per a poder contemplar-la tot el temps que el desitgi.