Dolors Miquel

LA FLOR NEGRA

(Del llibre Aioç)

Tancat amb balda, tancat, fermat, barrat,
delicadesa, on és que m’has anat?
Ni jo m’ho sé, de tant que s’ha amagat.
El sentiment ha collit la flor negra.

Riuen els prats, em sóc desconeguda.
De la bellesa, només n’obtinc la ruda
seguretat que no em darà ajuda.
El sentiment ha collit la flor negra.

Xiula l’amor a l’orella germana,
a mi només em gira tramuntana.
Arrasa els camps. Seny i sembrats m’arrenca.
M’arrenca el cos. El tomba, ajeu, el trenca.

Cor desolat, la flor que vols m’esqueixa.
Ara sóc pitjor que jo mateixa.

Comentari del poema:

He escollit aquest poema perquè quant l’he llegit m’ha transmès un sentiment de pessimisme i de tirar-ho tot. I m’ha sobtat l’ultima frase que diu:

-Ara sóc pitjor que jo mateix

Aquesta frase deixa com que els lectors pensem perquè jo crec que ningú es pitjor que ell mateix, perquè ets tu.  També crec que es veu reflectit en el títol ‘’ la flor negra’’ que és un poema amb sentiments foscos, ja que, cap flor és de color negra.