Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall  

(Barcelona, 3 de juliol de 1914-30 de novembre de 1984).

Poeta d'una fecunda trajectòria, inseparable de la seva pròpia vida, el sentit de la qual qüestionava des de l'interrogant de la fe. Li va incitar a escriure una frase de Rilke: "La poesia no és cosa de sentiments, sinó d'experiències". Va guanyar el Premi Óssa Menor 1951 amb el llibre de poemes Les hores retrobades. Amb Tot és llaura i cap de bestiar (1970) va arribar el reconeixement de la crítica i a partir de llavors va publicar de forma regular. La seva últim poemario, Passeig d'aniversari (1984), va rebre múltiples premis, entre ells el de la Generalitat de Catalunya, a la Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer Maria Rilke es van recollir en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985). Va ser membre de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Joan Salvat Papasseit

                                                       PERQUÈ HAS VINGUT  

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

• Comentari poema

Aquest poema és un dels que més m’ha agradat de Joan Salvat Papasseit. Quan l’he llegit m’ha transmès molts sentiments. Ja que en aquet poema esmenta a una dona que ha intentat tornar a formar part de la seva vida, però ja és tard, observem com passa el temps i que les coses que t’importen de veritat no es poden deixar perdre  perquè sinó pots arribar tard. Observem com la dona quan intenta tornar a ell, ell s’ha tornat a enamorar una altre vegada i ja es tard.

Aquet poema expressa el pas del temps i com poden canviar els sentiments de les persones.

 

Joan Salvat Papasseit

Mocador d'olor

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

• Comentari poema

 

Aquest poema de Joan Salvat Papasseit és el que jo he escollit, ja que, quan l’he llegit m’ha transmès molts sentiments.
Aquest poema reflecteix l’enyorament d’una persona, en aquest cas a la persona que estimes, ho podem observar quant diu (tremola d’amor). Transmet els sentiments d’enyor referint-se als olors d'un mocador i esmenta que quan toca el mocador l'hi donen batecs al cor, possiblement perquè la persona que estima no hi és aprop d'ell.

 

Joan Salvat Papasseit

 Biografia Joan Salvat Papasseit

 

(Barcelona, 1894-1924) Poeta espanyol en llengua catalana. De família obrera, va tenir una vida marcada per la penúria econòmica i per la tuberculosi. Amb el pseudònim de Gorkiano, va publicar articles de contingut anarcosindicalista en les revistes Justícia Social i Els Miserables, que va reunir més tard en Fum de fàbrica (1918). La seva obra poètica representa l'actitud avantguardista, en contraposició amb el esteticisme del noucentisme; Poemes en ones hertzianes, 1919; La gesta dels estels, 1922; Poema de la rosa en els llavis, 1923;

Miquel Martí i Pol

Aquests versos els dic

Aquests versos els dic per mi tot sol,
ara que estimo tant la solitud
i estic malalt i sovint m’entendreixo
fins a plorar,
ara que escriure em cansa
i els amics vénen a portar-me llibres
i em parlen de la gent que he conegut.


Aquests versos els dic per mi tot sol,
en veu baixa, a la nit, perquè estimo el silenci,
quan els de casa dormen
i jo, oblidat, imagino follies
i no hi ha res que no em sigui possible.


Tot el que ara voldria és imprecís i bell:
vent i camins i les mans plenes d’aigua
i un cos puixant com una bèstia jove.


Demà, quan m’alci, res no haurà mudat,
la gent s’aturarà per saludar-me
i farà sol a la tarda quan surti
a passejar, potser amb alguna noia.


Però aquells que m’estimen ploraran d’enyorança.

 

Comentari poema

 

Aquest segon poema que he escollit, m’ha transmès el pas dels anys.

Sobretot els records de les persones. Per exemple quant el poeta diu:  les mans plenes d’aigua , es refereix que quant tu hi ets molta estona amb aigua s’arruguen  les mans però ell les té  arrugades del pas dels anys. També diu que ja no te ganes d’escriure , com dient que ja està prou cansat de tot el que fa.

A l´ultima frase el poeta te molta raó. Quant una persona es mor només ploren els que t`estimen i et tenen après, aleshores és quant tu saps que una persona t’ha estimat de veritat i quant una altra ha anat amb tu per interès..

La veritat és que m’ha agradat fer aquest treball sobre Miquel Martí i Pol , perquè no havia llegit molt d’aquest poeta ,  hi veig que les seves obres són plenes de poemes que expliquen molt sobre la nostra vida.

  

Miquel Martí i Pol

Avui també

Com cada dia, avui també
hi haurà galls matiners que esbandiran la boira
quan les dones escombrin el carrer
i jo, del llit estant, sentiré com la mare
posa carbó a la cuina
i em crida amb una mica de recança.


Com cada dia, avui també
estimaré tot de gent que no conec
i els parlaré en veu baixa, tendrament,
i els diré tots els versos que he après a la nit.


Com cada dia, avui també
la gent dirà bon dia quan em trobi,
i les dones que renten tindran les mans vermelles
i un sol massís repintarà les fàbriques
quan els manobres alcin en triomf les gavetes.


Com cada dia, avui també
pregaré pels absents i pels morts,
i m’esforçaré a repetir llurs noms,
que ja començo a oblidar,
perquè el record em purifiqui.

Com cada dia, avui també
m’atordirà la fressa de la fàbrica
i envejaré una mica la quietud dels diumenges
i els jardins, a l’hivern, sota la pluja
i esperaré la nit per tancar-me a la cambra
i saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he estimat i he odiat
i que he après, potser, una mica de viure
i una mica, també, de morir.

Comentari Poema

En primer lloc aquest poema m’agrada perquè reflecteix la vida rutinària de les persones. Segons el poeta cada dia per una cosa o per altre es repeteix el mateix. Quan surt al carrer la gent l’hi diu bon dia:  com sempre, els galls canten quan arriba el mati: com sempre , per la nit s’anirà a dormir al mateix llit i farà el mateix que cada nit. Però no solament ens reflecteix accions , sinó, que un dia ha estimat i un altre ha odiat, dos sentiments contraposats perquè nosaltres veiem que els dies poden ser iguals , però sempre hi ha alguna cosa que els fa diferents.  I una de les frases que més m’agraden són els dos últims versos.

 

i que he après, potser, una mica de viure
i una mica, també, de morir.

 

El poeta ens transmet que la vida et va fent aprendre, però que en aquest mateix temps també t’ensenya que la mort es a prop teu.

Benvinguts

Benvinguts al meu bloc.

En aquest espai trobareu certa informació sobre la literatura catalana (llibres, autors, poemes, comentaris). Podreu llegir la meva opinió sobre els llibres llegits a classe i poemes treballats. També coses que m’agraden o tingui un ampli interès.

Espero que us agradi i que trobeu informació útil per vosaltres.