Rainer Maria Rilke

Apaga aquets ulls meus

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

 

Comentari del poema:

He escollit aquest poema de Rainer Maria Rilke, perquè m’ha transmès el sentiment d’un home enamorat que faria qualsevol cosa per la dona que estima. A més les paraules que utilitza per demostrar aquest amor son des de  dins del seu cor. Reflexa una actitud com si fos un adolescent. El que més m’agrada d’aquest poema es com expressa els sentiments el poeta, dient que si apaga als llums encara et veurà y que si li tapes les orelles podrà igualment sentir-te i així segueix el poema, jo en aquest poema veig que el poeta agafa els seus sentits el tacte, l’olfacte, la vista i ens diu que s’hi li falta algun sentit ell igualment podrà escoltar a la dona que estima i veure-la. El que mes m’agrada d’aquest poema es el final, perquè ens el poeta diu que s’hi en el seu cervell calessin foc, la dona a la que estima seguiria encara en la seva sang, aquest final es preciós com tot el poema. El poema té una estrofa amb nou versos.