Rainer Maria Rilke

Las rosas

Si tu frescura a veces nos sorprende tanto,
dichosa rosa,
es que en ti misma, por dentro,
pétalo contra pétalo, descansas.

Conjunto bien despierto cuyo centro
duerme, mientras se tocan, innumerables,
las ternuras de ese corazón silencioso
que suben hasta la extrema boca.

Comentari del poema:

He escollit aquest poema perquè m’ha semblat graciós i original, dedicar un poema a una rosa. Perquè ens parla dels pètals de les roses i el conjunt que formen. Expressa com una preferència cap a una flor en aquest cas la rosa. A més m’agrada perquè ens expressa la rosa com una persona i ens diu que al mig d’aquesta es troba el cor on descansen els pètals. És un poema curt però original. El poema té dues estrofes de versos quartets. A la primera estrofa del poema observem com el poeta ens descriu la rosa per fora, així agafa de referència els pètals, la bellesa de la rosa, la seva frescor i en la segona estrofa del poema es una descripció més intima, perquè ens parla del cor de la rosa i de la seva boca. En conclusió aquest poema m’agrada perquè amb poques paraules expressa molt sobre una rosa.